Com es mesura la resistència d'aïllament d'una instal·lació?

Preparació i connexió

Cal desconnectar l'alimentació, verificar absència de tensió i aïllar els conductors de terra i de la font habitual. Per mesurar respecte de terra, s'uneixen els conductors actius —inclòs el neutre— i es mesura el conjunt contra terra. Entre conductors, es mesuren successivament per parelles amb els receptors desconnectats.

En circuits amb dispositius electrònics, fases i neutre s'uneixen entre si durant la mesura indicada pel REBT, evitant aplicar la tensió d'assaig a través dels equips.

Tensions d’assaig i abast dels valors mínims

La taula 3 de la ITC-BT-19 vincula aquests mínims a un conjunt de canalitzacions de fins a 100 m. Si és més llarg i es pot fraccionar, es comproven parts d’uns 100 m. Quan no es pot fraccionar, la instrucció preveu l’ajust inversament proporcional a la longitud total en hectòmetres. Cal aplicar aquest criteri dins el procediment complet de verificació, no com una reducció genèrica de l’exigència.

Interpretació del resultat

Superar el mínim reglamentari no explica per si sol l'estat complet de la instal·lació. La comparació entre circuits, la longitud, la humitat, els receptors connectats i l'evolució temporal ajuden a localitzar degradacions.

Per completar aquesta decisió, també són útils les guies sobre Resistència de terra i Continuïtat de protecció.

Com interpretar una lectura baixa d’aïllament

Una resistència d’aïllament baixa pot venir del cable, d’una caixa amb humitat o d’un receptor connectat. Mesurar tot el conjunt no identifica quina part falla. El diagnòstic professional separa la instal·lació per circuits i repeteix la prova en condicions comparables, anotant la tensió d’assaig i els equips que continuaven connectats.

El mínim de 0,5 MΩ per a instal·lacions de fins a 500 V és el de la taula de la ITC-BT-19; no és un objectiu de qualitat per a qualsevol cable nou. El procediment de verificació aplicable, les normes referenciades i els equips poden exigir altres criteris. Una lectura just per damunt del mínim s’ha d’interpretar amb la longitud, la humitat i l’estat del circuit, sense declarar automàticament satisfactòria tota la instal·lació.

Un multímetre convencional no basta: el mesurador d’aïllament aplica una tensió contínua determinada. Abans d’usar-lo es controlen totes les fonts, inclosos inversors o sistemes de reserva, i se segueix el procediment de desconnexió de l’electrònica. Després es descarreguen els circuits assajats i es comprova que les connexions de protecció s’han restablert.

Procediment de mesura pas a pas

1. 01

   Desconnectar, bloquejar i verificar absència de tensió.

2. 02

   Retirar o protegir equips sensibles i descarregar capacitats.

3. 03

   Fraccionar la instal·lació en trams identificables quan sigui possible.

4. 04

   Aplicar la tensió d'assaig reglamentària i registrar el valor estable.

5. 05

   Descarregar els conductors, restablir connexions i documentar el resultat.