Mesures i verificacions
Com es comprova la continuïtat del conductor de protecció?
La prova confirma que les masses i els contactes de terra estan units de manera fiable a la xarxa de protecció. Es mesura amb la instal·lació sense tensió i un instrument adequat per a baixa resistència. No existeix un únic valor universal en ohms: el resultat s'ha de justificar segons longitud, secció, unions i dispositiu de protecció.
Procediment pràctic
Després d'aïllar i comprovar absència de tensió, es pren una referència de terra coneguda i es mesura fins als punts accessibles. Un conductor llarg pot oferir més resistència que un de curt sense estar defectuós; el que no és acceptable és una discontinuïtat, una unió inestable o un valor incompatible amb el circuit.
Continuïtat, bucle i diferencial
La continuïtat avalua el camí metàl·lic. La impedància de bucle analitza el circuit complet del corrent de defecte i s'ha de coordinar amb la protecció. En TT, la mesura de terra i la comprovació del diferencial completen l'avaluació; cap prova aïllada substitueix les altres.
Per completar aquesta decisió, també són útils les guies sobre Resistència de terra i Resistència d'aïllament.
Per què el senyal acústic del multímetre no basta
La continuïtat del conductor de protecció es valora amb una mesura de baixa resistència, no només amb un avís acústic. El senyal pot activar-se amb resistències inadequades per al recorregut estudiat. Les puntes i els cables de prova també hi afegeixen resistència; compensar-los és important quan es mesuren valors petits.
Com a referència física, 20 m de coure de 2,5 mm² tindrien una resistència de l’ordre de 0,14 Ω a 20 °C, sense considerar unions ni cables de prova. És un exemple orientatiu, no un límit reglamentari. Una lectura molt diferent obliga a revisar la longitud real, la secció, els contactes i els possibles camins en paral·lel abans de valorar el conductor.
La prova de continuïtat no determina la resistència de l’elèctrode de terra ni verifica el temps de dispar del diferencial. Són comprovacions que responen a qüestions diferents. Documentar cada assaig per separat ajuda a saber si el problema és al conductor de protecció, a la presa de terra o al dispositiu de desconnexió.
Què indica una mesura entre el quadre i un endoll
Quan es comprova la continuïtat del conductor de protecció, interessa saber si el recorregut fins a les masses i preses de terra és fiable. El tècnic identifica el punt d'origen, compensa la resistència dels cables de prova quan pertoqui i compara els resultats dels diferents punts amb el recorregut real. Un valor estrany pot indicar un born fluix, una unió corroïda o un conductor interromput; cal investigar-lo abans de donar la instal·lació per verificada.
El xiulet d'un multímetre només diu que hi ha algun camí conductor segons el llindar de l'aparell. No descriu necessàriament la resistència del camí ni substitueix la prova de continuïtat apropiada. Tampoc és el mateix que mesurar la resistència de l'elèctrode de terra o comprovar el funcionament del diferencial: aquestes proves responen preguntes diferents.
Com es fa la prova de continuïtat
- 01
Identificar tots els punts de protecció i equipotencials.
- 02
Aïllar, bloquejar i verificar absència de tensió.
- 03
Anul·lar la resistència de les puntes i mesurar cada recorregut.
- 04
Comparar amb secció, longitud, esquema i protecció.
- 05
Restablir connexions i documentar els valors.
Preguntes freqüents
Quin valor ha de donar?
No hi ha un límit únic per a tots els circuits. Ha de ser prou baix i coherent amb la secció i la longitud per permetre que les proteccions compleixin la condició de desconnexió.
Base normativa i fonts oficials
Consulta sempre la versió vigent de la norma i el procediment administratiu aplicable al teu cas.